Breu història
de la senyera estelada de Catalunya
Corren temps de canvi i reflexió per al futur de
Catalunya. Una situació política cada cop més polaritzada, una població cada
cop més conscienciada i un ambient propici per a la consecució política de
certs horitzons abans impensables fan possible que cada cop la qüestió de
l’autodeterminació dels pobles sigui un dels temes més recurrents en els debats
polítics. Sobre la taula s’està posant un dels temes més complicats i
controvertits de la història contemporània de Catalunya, la Independència. L’
independentisme català contemporani beu de l’herència catalanista dels primers
moviments polítics regionalistes o tímidament nacionalistes (com la Unió
Catalanista) que sota la retòrica patriota catalana reclamaven un millor tracte
econòmic i polític de Catalunya. La repressió espanyola escenificada
principalment per les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco,
evidencià aquest menyspreu cap a tot allò titllat de “separatista” i d’anar en
contra de la nació espanyola, i ja en democràcia, mogut per diferents moviments
impulsors i conscienciadors, l’independentisme comença a créixer com a força real
de canvi polític.
Malgrat tot, aquest complex moviment polític
secessionista català, com tota organització, necessitava de símbols, estendards
sota els quals impulsar la lluita. I què millor per representar els anhels de
llibertat d’un país que la difusió de la bandera sota la qual “faran pinya els
patriotes que ho vulguin aconseguir”. Així, naixerà la senyera estelada de
Catalunya, que perdura fins als nostres dies.
Orígens de l’Estelada
Els precedents que donaren lloc a l’Estelada podem dir
que naixen l’any 1904, quan s’imprimí el primer estel clarament nacionalista en
un segell commemoratiu de la Unió Catalanista. Al 1906, finalitzada la Guerra
de Cuba, es creà el Centre Catalanista de Santiago de Cuba on, com a símbol,
tingueren una senyera amb un estel blanc al centre. Al 1908, a la seu parisenca
de la Lliga Nacionalista Catalana, disposaven d’una senyera estelada romboïdal
(fotografies precedents) amb els colors que després serien
escollits per a la final. A tall de curiositat, els Voluntaris Catalans a la
Primera Guerra mundial ja duien estelades romboïdals als uniformes per a
difondre els ideals de llibertat dels pobles.
L’estelada: La
bandera combativa del poble català
Els forts moviments fronterers i polítics de la primera
guerra mundial, deixaren veure que, com deia el poeta, tot estava per fer i tot
era possible. Es reprengué la idea de crear una bandera de combat, i l’activista
Vicenç-Albert i Ballester i els seus companys, propers a la Unió Catalanista i
pertanyents al semi-clandestí Comitè Pro-Catalunya, varen aprofitar el moment
en que se signava l’armistici de la primera guerra mundial i s’anunciava la
creació de nous estats europeus inspirats en la Doctrina Wilson (un estat per a una nació) per a difondre el problema nacional
català i expandir els seus reclams arreu del món. Havia nascut el moment
polític per a difondre l’estelada, ja que la senyera tradicional era associada
a l’espanyola, fet que l’anul·lava “políticament”. Naixia l’estelada tal com la
coneixem avui dia, amb l’estel, símbol de la llibertat, i el triangle equilàter
símbol d’estabilitat i simplicitat. Naixia amb vocació de transformar el país
en una Catalunya Lliure, i en paraules del seu impulsor, retornar a la
quatribarrada tradicional un cop alliberat el país: “de bell nou
la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense
blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!”.
Simbologia i
difusió al moviment polític internacional
Sovint les banderes d’estats que han hagut de lluitar per
a la seva independència o de nacions sense estat, veiem sovint l’aparició
d’estels a les seves banderes. L’orígen en gran mesura és Cuba, on s’hi emmirallarien
tots aquests països esmentats, incloent-hi el món catalanista del s.XIX. El
Centre Catalanista exportà la idea que finalment Albert i Ballester adoptà. Els
colors, són els mateixos que els que adoptà la Revolució Francesa,
posteriorment també els EUA i finalment Cuba. El triangle blau representa el
cel, la humanitat, i al mig l’estel blanc de la llibertat.
Aquests anhels de llibertat que vol destilar el símbol
són fruit del moment polític contemporani, quan nombroses nacions, després de
la Primera Guerra Mundial i el desmembrament dels grans imperis, veien clar el
seu futur en solitari. Aquestes nacions començaren a crear grups de pressió per
a veure reconegudes les seves pretensions polítiques, i Catalunya no en fou una
excepció: el Comitè Pro-Catalunya fou un dels més actius, i l’estelada seria la
seva bandera referencial. La primera fotografia, apareixeria l’any 1918 em un
butlletí anomenat L’intransigent, on apareixia la fotografia d’uns joves
nordamericans amb uns separatistes catalans amb les seves respectives banderes.
Aquell mateix any, es posà en circulació un segell sense valor postal dedicat a
la futura Societat de Nacions, també apareixent-hi una estelada (foto superior).
Difusió a
Catalunya i popularitat
Al llarg dels anys vint apareixeran en nombroses revistes
catalanistes, començant a difondre aquest símbol com a símbol identitari
conjunt, i no particularment d’una organització. Francesc Macià, per exemple,
farà potser el pas més notori per a la seva difusió, adoptant el símbol com a
estendard d’Estat Català l’any 1922 i presentant-la com a símbol heroic: els
militants de Bandera Negra que intentaren conspirar contra Alfons XIII la
duien, així com Francesc Macià i els seus companys als fets de Prats de Molló,
quan foren detinguts i quan foren jutjats també la duien.
L’Assemblea Constituent de Catalunya, creada l’any 1928 a
Cuba, adoptaria la bandera catalana en l’article 3 de la Constitució
provisional de la República Catalana . “La
bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres
roges damunt de fons groc, amb l’addició, en la part superior, d’un triangle
blau i estrella blanca de cinc puntes al centre del mateix.”
L’any 1931, amb la fundició del partit polític Esquerra
Republicana de Catalunya i de les Joventuts d’Esquerra Republicana d’Estat
Català, la bandera es mantindria, i l’adoptarien altres partits polítics com el
Partit Nacionalista Català, Nosaltres!, entre d’altres. Es difongué tant durant
la proclamació de la República Catalana el14 d’abril com en la proclamació de
l’Estat Català el 6 d’octubre, hissant-se en molts ajuntaments del país. Durant
la Guerra Civil espanyola, serà la bandera de les columnes Macià-Companys, del
regimenc pirinenc nº1, de la 556 brigada mixta, o de la Columna Volant
Catalana, que intentà reconquerir Mallorca quan fou presa pels feixistes.
El Front Nacional de Catalunya
Fundat un cop s’acabà la Guerra Civil, el FNC esdevingué
un front patriòtic destinat a seguir lluitant per la llibertat del poble català
en la clandestinitat i de lluitar contra el feixisme, col·laborant amb els
aliats i esdevenint un autèntic maldecap per al poder espanyol. Aquest
organització, malgrat que retornà sovint a l’ús de la quatribarrada, accepta
l’estelada com a ensenya nacional de lluita, i seguí amb la seva difusió. Així,
l’Estelada serà present en l’alliberament de París o en l’alliberament d’alguns
camps de concentració nazis.
Actualitat
L’any 1968, la secció universitaria del FNC creà el
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, popularment
conegut com a PSAN, escindint-se del moviment de la FNC i declarant-se socialistes-marxistes.
Canviaren, per mostrar aquesta diferència, el color blanc de l’estel de la
senyera pel color roig, símbol del comunisme, i el triangle del blau al blanc,
i s’inicià un període de difusió d’aquesta bandera. Una nova escissió anomenada
Moviment d’Unificació Marxista, aquest cop dins el mateix PSAN als anys 70,
plantejà un dubte al PSAN. El MUM seguí amb la bandera de triangle blanc, pel
que el PSAN canvià el triangle per un de groc, mantenint l’estel vermell. El
MUM desapareixeria l’any 1980 i la bandera de triangle groc esdevindria la
bandera hegemònica dels partits declarats d’esquerra i independentistes. Fins
avui en dia, la bandera d’estel roig és la declarada de partits i
organitzacions independentistes d’esquerres (com en el cas de la CUP), mentre
que els altres partits o bé opten per una barreja d’ambdues degut a la història
i simbologia de la blava (ERC) o bé
opten només per la blava, entesa sovint com a bandera de la Independència
“moderada”, sense identificació política (Joventuts Nacionalistes de Catalunya,
per exemple).
Desfilada de la Columna Macià-Companys, formada per
nombrosos membres de la JEREC, durant la Guerra Civil Espanyola.
Bibliografia
-FALGUERA I
RIBAS, F. I PASSADA I CASSERRES J.M. (coord.). Cent anys d'estelada :
un segle d'iconografia independentista. Ed.Cim
Edicions, Barcelona, 2009.
-DURAN, Ll.
Breu història del catalanisme. Vol. 1 Del segle XIX a la dictadura de
Primo de Rivera. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona,
2009.
Suport web
-Comissió
100 anys d’estelada. http://www.estelada.cat/
Joan Ferran i Sala
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada