LA POLÍTICA AL CARRER

Breu història de la senyera estelada de Catalunya

Milicians d'Estat Català a Formentera

Introducció

Corren temps de canvi i reflexió per al futur de Catalunya. Una situació política cada cop més polaritzada, una població cada cop més conscienciada i un ambient propici per a la consecució política de certs horitzons abans impensables fan possible que cada cop la qüestió de l’autodeterminació dels pobles sigui un dels temes més recurrents en els debats polítics. Sobre la taula s’està posant un dels temes més complicats i controvertits de la història contemporània de Catalunya, la Independència. L’ independentisme català contemporani beu de l’herència catalanista dels primers moviments polítics regionalistes o tímidament nacionalistes (com la Unió Catalanista) que sota la retòrica patriota catalana reclamaven un millor tracte econòmic i polític de Catalunya. La repressió espanyola escenificada principalment per les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco, evidencià aquest menyspreu cap a tot allò titllat de “separatista” i d’anar en contra de la nació espanyola, i ja en democràcia, mogut per diferents moviments impulsors i conscienciadors, l’independentisme comença a créixer com a força real de canvi polític.

Malgrat tot, aquest complex moviment polític secessionista català, com tota organització, necessitava de símbols, estendards sota els quals impulsar la lluita. I què millor per representar els anhels de llibertat d’un país que la difusió de la bandera sota la qual “faran pinya els patriotes que ho vulguin aconseguir”. Així, naixerà la senyera estelada de Catalunya, que perdura fins als nostres dies.

Orígens de l’Estelada

Els precedents que donaren lloc a l’Estelada podem dir que naixen l’any 1904, quan s’imprimí el primer estel clarament nacionalista en un segell commemoratiu de la Unió Catalanista. Al 1906, finalitzada la Guerra de Cuba, es creà el Centre Catalanista de Santiago de Cuba on, com a símbol, tingueren una senyera amb un estel blanc al centre. Al 1908, a la seu parisenca de la Lliga Nacionalista Catalana, disposaven d’una senyera estelada romboïdal (fotografies precedents) amb els colors que després serien escollits per a la final. A tall de curiositat, els Voluntaris Catalans a la Primera Guerra mundial ja duien estelades romboïdals als uniformes per a difondre els ideals de llibertat dels pobles.

L’estelada: La bandera combativa del poble català

Els forts moviments fronterers i polítics de la primera guerra mundial, deixaren veure que, com deia el poeta, tot estava per fer i tot era possible. Es reprengué la idea de crear una bandera de combat, i l’activista Vicenç-Albert i Ballester i els seus companys, propers a la Unió Catalanista i pertanyents al semi-clandestí Comitè Pro-Catalunya, varen aprofitar el moment en que se signava l’armistici de la primera guerra mundial i s’anunciava la creació de nous estats europeus inspirats en la Doctrina Wilson (un estat per a una nació) per a difondre el problema nacional català i expandir els seus reclams arreu del món. Havia nascut el moment polític per a difondre l’estelada, ja que la senyera tradicional era associada a l’espanyola, fet que l’anul·lava “políticament”. Naixia l’estelada tal com la coneixem avui dia, amb l’estel, símbol de la llibertat, i el triangle equilàter símbol d’estabilitat i simplicitat. Naixia amb vocació de transformar el país en una Catalunya Lliure, i en paraules del seu impulsor, retornar a la quatribarrada tradicional un cop alliberat el país: “de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!”.

Simbologia i difusió al moviment polític internacional

Sovint les banderes d’estats que han hagut de lluitar per a la seva independència o de nacions sense estat, veiem sovint l’aparició d’estels a les seves banderes. L’orígen en gran mesura és Cuba, on s’hi emmirallarien tots aquests països esmentats, incloent-hi el món catalanista del s.XIX. El Centre Catalanista exportà la idea que finalment Albert i Ballester adoptà. Els colors, són els mateixos que els que adoptà la Revolució Francesa, posteriorment també els EUA i finalment Cuba. El triangle blau representa el cel, la humanitat, i al mig l’estel blanc de la llibertat.

Aquests anhels de llibertat que vol destilar el símbol són fruit del moment polític contemporani, quan nombroses nacions, després de la Primera Guerra Mundial i el desmembrament dels grans imperis, veien clar el seu futur en solitari. Aquestes nacions començaren a crear grups de pressió per a veure reconegudes les seves pretensions polítiques, i Catalunya no en fou una excepció: el Comitè Pro-Catalunya fou un dels més actius, i l’estelada seria la seva bandera referencial. La primera fotografia, apareixeria l’any 1918 em un butlletí anomenat L’intransigent, on apareixia la fotografia d’uns joves nordamericans amb uns separatistes catalans amb les seves respectives banderes. Aquell mateix any, es posà en circulació un segell sense valor postal dedicat a la futura Societat de Nacions, també apareixent-hi una estelada (foto superior).

Difusió a Catalunya i popularitat

Al llarg dels anys vint apareixeran en nombroses revistes catalanistes, començant a difondre aquest símbol com a símbol identitari conjunt, i no particularment d’una organització. Francesc Macià, per exemple, farà potser el pas més notori per a la seva difusió, adoptant el símbol com a estendard d’Estat Català l’any 1922 i presentant-la com a símbol heroic: els militants de Bandera Negra que intentaren conspirar contra Alfons XIII la duien, així com Francesc Macià i els seus companys als fets de Prats de Molló, quan foren detinguts i quan foren jutjats també la duien.

L’Assemblea Constituent de Catalunya, creada l’any 1928 a Cuba, adoptaria la bandera catalana en l’article 3 de la Constitució provisional de la República Catalana . “La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb l’addició, en la part superior, d’un triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre del mateix.”

L’any 1931, amb la fundició del partit polític Esquerra Republicana de Catalunya i de les Joventuts d’Esquerra Republicana d’Estat Català, la bandera es mantindria, i l’adoptarien altres partits polítics com el Partit Nacionalista Català, Nosaltres!, entre d’altres. Es difongué tant durant la proclamació de la República Catalana el14 d’abril com en la proclamació de l’Estat Català el 6 d’octubre, hissant-se en molts ajuntaments del país. Durant la Guerra Civil espanyola, serà la bandera de les columnes Macià-Companys, del regimenc pirinenc nº1, de la 556 brigada mixta, o de la Columna Volant Catalana, que intentà reconquerir Mallorca quan fou presa pels feixistes.

El Front Nacional de Catalunya

Fundat un cop s’acabà la Guerra Civil, el FNC esdevingué un front patriòtic destinat a seguir lluitant per la llibertat del poble català en la clandestinitat i de lluitar contra el feixisme, col·laborant amb els aliats i esdevenint un autèntic maldecap per al poder espanyol. Aquest organització, malgrat que retornà sovint a l’ús de la quatribarrada, accepta l’estelada com a ensenya nacional de lluita, i seguí amb la seva difusió. Així, l’Estelada serà present en l’alliberament de París o en l’alliberament d’alguns camps de concentració nazis.

Actualitat

L’any 1968, la secció universitaria del FNC creà el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, popularment conegut com a PSAN, escindint-se del moviment de la FNC i declarant-se socialistes-marxistes. Canviaren, per mostrar aquesta diferència, el color blanc de l’estel de la senyera pel color roig, símbol del comunisme, i el triangle del blau al blanc, i s’inicià un període de difusió d’aquesta bandera. Una nova escissió anomenada Moviment d’Unificació Marxista, aquest cop dins el mateix PSAN als anys 70, plantejà un dubte al PSAN. El MUM seguí amb la bandera de triangle blanc, pel que el PSAN canvià el triangle per un de groc, mantenint l’estel vermell. El MUM desapareixeria l’any 1980 i la bandera de triangle groc esdevindria la bandera hegemònica dels partits declarats d’esquerra i independentistes. Fins avui en dia, la bandera d’estel roig és la declarada de partits i organitzacions independentistes d’esquerres (com en el cas de la CUP), mentre que els altres partits o bé opten per una barreja d’ambdues degut a la història i simbologia de la blava (ERC) o bé opten només per la blava, entesa sovint com a bandera de la Independència “moderada”, sense identificació política (Joventuts Nacionalistes de Catalunya, per exemple).

Desfilada de la Columna Macià-Companys, formada per nombrosos membres de la JEREC, durant la Guerra Civil Espanyola.

Bibliografia

-FALGUERA I RIBAS, F. I PASSADA I CASSERRES J.M. (coord.). Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista. Ed.Cim Edicions, Barcelona, 2009.

-DURAN, Ll. Breu història del catalanisme. Vol. 1 Del segle XIX a la dictadura de Primo de Rivera. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 2009.

Suport web

-Comissió 100 anys d’estelada. http://www.estelada.cat/

-L’Independentisme Català: http://ca.wikipedia.org/wiki/Independentisme_català

Joan Ferran i Sala

ELECCIONS GENERALS AL CONGRÉS ESPANYOL 2011

On em puc informar de l'actualitat política?
Internet és una bona eina per informar-se sobre l'actualitat política. Tenim les eines a l'abast per tenir molta informació, i el que és més important, per saber destriar-la: Portals, mitjans de comunicació digital, webs de partits i moviments polítics, fòrums... Aquí hi ha tot i més per treure'ns de dubtes i elegir el millor representant polític per al Congrés.

Avui us presentem una sèrie de portals informatius on podreu seguir al moment tota la informació política, especialment en format escrit.
Recordeu clicar als noms per accedir als portals, i si voleu, suggeriu-ne de nous!

Cobertura informativa de les Eleccions Generals 2011